Josep Montmany

En Josep, que és de Can Nica,
amb calçat sempre trafica.

Però un dia deixa les sabates
i acaba envoltat de bates.

Aterra a la porteria
on viurà de nit i dia.

Quan truqueu a la Vedruna,
respondrà amatent tot d’una.

De fotocòpies colgat,
però sempre amb serenitat.

Ens enquaderna els treballs
i mai no fa escarafalls.

També té una caixa d’eines
per a mil variades feines.

Quan ens cal qualsevol clau,
correm tots al seu catau.

Com un infermer seriós,
cura mals de tots colors.

Allò que hagis extraviat,
ell ho haurà molt ben desat.

Quan et quedis a dinar,
convé en Josep avisar.

Què hem de dir del seu mural?
Ens deixa el llistó massa alt!

I és que en Josep és artista,
un fet que salta a la vista.

Ves per on, ara es jubila
i a veure qui s’espavila!

Perquè recordi l’escola
li fem força xerinola

I escrivim uns rodolins
que ens surten de molt endins.