Maria Viñeta

PER A LA MARIA VIÑETA
(A manera de comiat després de quatre dècades viscudes a l’escola)

Enrere, molt enrere,
hi ha una aula amb més de trenta bates que belluguen
sense parar un instant,
mentre tu bregues, maldes, t’escarrasses
perquè parin quiets a la catifa vermellenca
i puguis encetar la jornada amb un relat de pau.

Enrere, molt enrere,
hi ha munts de fulls acolorits amb traç maldestre,
d’infants que van polint gargots
un brollador incessant de traços insurrectes
domesticats magistralment pel teu escalf
amb fermesa i paciència venerables.

Enrere, molt enrere,
hi ha una majúscula pissarra blau-verdosa
amb boirina de guix intermitent,
un quadre parcel·lat ple de lletres de colors,
parets farcides amb obres d’artistes incipients
i finestrals immensos que s’obren a migdia.

Enrere, molt enrere,
hi ha mil dilluns feixucs i interminables
de tasca poc lluïda,
després d’una jornada sencera ben intensa,
per anar bastint persistentment amb els companys
la vida d’una escola innovadora que ara ja t’enyora.

Avui, tot just avui,
recordarem la noia de fermesa mesurada,
generosa amb el seu temps,
que amb un punt de vergonya mal dissimulada
les companyes solien arriar per sortir a escena
en dies senyalats de gresca i de barrila.

Avui, tot just avui,
Maria, bentrobada, bentornada, benplantada,
només sabrem acomiadar-te
si ens promets amb verb prudent, considerat,
tornar de tant en tant per desvetllar del fons del temps
els mil racons de l’escola on encara viu la teva petja.

Tona, 21 de desembre de 2018