Meandres

Meandres

Enyorant Màrius Torres, el meu poeta d'adolescent,

t'escric quatre ratlles sabent que ja no seràs amb mi

quan tot just les acabi de brodar.

 

Hem navegat pel nostre riu,

a voltes mancant d'empenta,

a voltes abraonant-nos;

I molt sovint hem gaudit

de la serenor dels nostres meandres,

grocs de lliri, verds de pau.

Quin creuer més seductor,

veritat amor meu?

 

Hem fluït per la vida

sense témer ni pensar en el seu final.

Però avui estan tan espantada!,

que no vull deixar la ploma;

perquè sé que si paro d'escriure

ja no et trobaré,

el corrent t'haurà arrossegat tan lluny de mi...

i jo seré tan incapaç de seguir-te, vida...

 

Sçoc tan a prop de la mort, 

que no sé avenir-me de continuar el viatge incert

que m'espera sense tu, al meu costat.

Tinc el cor cansat de tan patir!,

voldria pensar que tot anirà bé;

que podrem fondre'ns plegats a l'oceà...

 

Malgrat tot, estimat,

m'aferro als moments dolços, navegant il·lusos,

seguint el curs del riu;

o a contracorrent desafiant les adversitats

i desobeint les normes absurdes;

canviant el rumb de la inèrcia estúpida i obsoleta.

 

Quin honor ser la teva companya!

Amb els anys hem compartit tantes batalles

perdudes...

i ens hem continuat estimant;

els fracassos ens han donat més força, encara.

 

Som un parell de somiatruites

enmig d'un món que no ens pertany;

i això ens fa més ingenus...

però també un xic més savis;

perquè hem sabut dibuixar un somriure

als qui ens han desacreditat injustament;

i hem continuat defensant el nostre amor

a pesar de les crítiques i les males llengües.

 

Estic tan contenta

d'haver pogut transcórrer al teu costat!

I escolto la teva aigua, tremolosa i amiga;

i no vull deixar d'escriure,

amor meu!

 

Tanmateix començo a sentir-me presa

d'aquest cos

que vol abandonar-me;

i sóc conscient que

quan deixi la ploma

les nostres ànimes correan com dos rius paral·lels,

fent el mateix camí, sota els mateixos cels...

deia el poeta...

 

I jo ja no podré seguir-te,

company de viatge,

perquè lentament

perdo el coratge

de forma involuntària,

el cor se'm contrau

per agafar l'última alenada

i poder-te escriure que vas ser,

ets

i seràs

el

meu 

amor,

i sigui

on sigui

sentiré

com

si em seguis

el 

teu

batec

s

u

a

u

.

.

.

 

Eva Ventura

Mestra de primària