Mercè Pratsobreroca

Elogi de la discreció pura (acròstic)

 

                        Per a la Mercè Pratsobrerroca de qui hem pouat humilitat

 

Mai no coneixerem prou bé

El so del teu trepig dins de l’escola,

Ran de paret, per no aixecar la pols,

Com si l’espai que vam saber bastir

Encara no gosessis fer-te’l teu.

 

Percaçarem un mot i una tonada

Rere el teu gest humil i generós

Amb el desig de ser escaients,

Testimoniant el teu llegat sincer

Sobre el camí de tants infants.

On cap al tard el sol s’amaga,

Bressolaràs alguns records d’escola

Rics i curulls de nostàlgia complaent

Enmig dels nostres ulls que ja t’enyoren.

Res no delata l’aire transparent

Res no ens parla del seu color,

Ode la seva subtil, necessària presència.

Com aquest oratge discret, imprescindible,

Així ha estat per a tots la teva essència.

 

Tona, desembre de 2013