Neus Font

Darreres corrandes d’escola

 

                        Per a la Neus Font, el dia que diu adéu als companys de l’escola.

 

Evocarem avui un temps passat

en què ni un sol instant no ens feia nosa,

quan del més ximple i fútil disbarat

en trèiem per a l’escola alguna cosa.

 

Farem memòria d’un temps reculat

quan colze a colze anàvem construint

el lloc que tots havíem somniat

i al claustre no en comptàvem més de vint.

 

I reviurem surant en el record

les gresques i els saraus de cada curs;

és que llavors tots trepitjàvem fort

i vam aprendre junts a aterrar murs.

 

Contemplarem amb un xic de recança

l’espai aprofitat, humil, despert,

avui tècnicament posat en dansa

per a un futur que ens ensumem incert.

 

Recordarem la classe de 3 anys

curulla de marrecs enjogassats,

amb una mestra jove i grans afanys

per mantenir-los tots mig controlats.

 

Esborrarà el record l’última onada

i els ulls rebels, incrèduls, ens diran

que aquella noia del  munt de mainada

ens diu adéu perquè ja s’ha fet gran.

 

Amb una joia intensa, compartida,

ens apleguem, captius, al seu voltant

per envejar-li aquesta nova vida

desitjant que sigui plena i exultant.

 

Tona, desembre de 2013