Projectes

Projecte FET

L’experiència del projecte FET (fem una Escola per a Tots) a l’Escola Vedruna-Tona comença l’any 1997 a partir d’una proposta d’un Grup Gestor extern.

Aquesta proposta es vehicula a partir de 3 eixos vertebradors fonamentals:

1- Les condicions per la millora de l’escola
2- Les prioritats de canvi escolar
3- La definició del Trajecte de millora

Les condicions per la millora de l’escola
Fan referència a aquelles característiques internes (la forma de treballar, organitzar-se, relacionar-se,...) que permeten que funcioni.
Aquestes condicions es treballen en l’àmbit dels mestres i implica una reflexió sobre la nostra manera de treballar que ens permet treure acords que apliquem en la nostra pràctica diària.
Les prioritats de canvi escolar
Són aquelles innovacions curriculars o de qualsevol altre tipus que es proposen per tal de millorar els resultats dels alumnes. En general aquestes prioritats han de centrar-se a l’aula. En el nostre projecte, actualment es concreten en:

Educació Infantil: treball de consciència fonològica i material de lecto-escriptura propi.
Cicle inicial: material de lectura elaborat per l’escola.
Cicle mitjà: treball del text descriptiu i treball cooperatiu.
Cicle Superior:
La definició del Trajecte de millora

La millora de les condicions internes de l’escola i la priorització dels aspectes que l’afavoriran, comporta definir el Trajecte particular i com el desenvoluparem. Aquest camí, òbviament, està inspirat pel conjunt de valors, creences i expectatives que l’escola té en relació a les intencions de millora. Per altra banda implica una aproximació d’obertura i adaptació continuada a les circumstàncies canviats de l’escola, és a dir, el trajecte es pot idear, traçar, i definir però no marcar de forma exacta.
Partint de les fases que la defineixen:

A on estem
A on voldríem anar
Com ho podem aconseguir
Què és necessari que fem

Així disposem d’un conjunt d’estratègies i instruments que cal preveure per avaluar inicialment, de forma continuada i al final tots els objectius, processos i resultats del programa. És a dir, cal planificar i implementar instruments i criteris d’avaluació que informin, periòdicament, del grau d’aplicació del programa, del tipus d’ajustaments que cal realitzar i dels resultats del mateix.


Projecte Ara Miro

QUÈ PRETEN?
El projecte Ara miro! pretén posar en marxa els mecanismes de la curiositat, del saber el perquè, de formular-se preguntes ...a partir de l’observació d’una imatge artística. Totes les opinions compten, amb la qual cosa afavoreixes l’autoestima. A partir d’una imatge artística i no d’una imatge qualsevol, perquè l’obra d’art permet especular més, les hipòtesis poden ser infinites. en el món de l’art no hi ha respostes úniques.
Pretén crear la capacitat de relacionar-se amb les obres d’art d’una forma natural, desacomplexada, com a espectador que mira i assaboreix la mirada tot creant històries davant les sensacions que li produeixen l’obra.
Pretén infondre curiositat per crear l’interès intel•lectual (cognitiu) més endavant. Un coneixement que haurà sorgit del seu propi diàleg i no pas d’una informació donada acadèmicament.
Pretén familiaritzar-se amb l’art i dotar l’alumne d’una cultura visual. Quotidianitzar el fet de parlar d’art. Parlar d’art en grup, discutir sobre els elements que integren l’obra, sense el judici del mestre-tutor, el qual actua només com a moderador de la conversa.
Pretén ampliar el vocabulari de l’alumne. Sorgeixen paraules noves o ja conegudes, però que no s’utilitzen en altres contextos.
Sorgeixen problemes ètics, de valors, de prejudicis socials de la vida quotidiana dels propis alumnes. Permet parlar-ne sense inhibicions, d’una forma natural, perquè surten espontàniament, a partir de l’observació de la imatge. És una formació que com a mestres ens preocupa i moltes vegades no sabem com abordar. En aquest context surt el més inimaginable i se’n pot parlar còmodament.
Pretén agilitzar la capacitat d’expressió oral i més endavant també l’escrita. Es tracta d’aportar opinions, discutir-les i argumentar-les. Això fa que tots els nens hi tinguin cabuda. Es fomenten les normes bàsiques per establir un diàleg: escoltar, respectar el torn de paraula, escoltar el que diu el company, callar.
Quan es convida a un nen/a a parlar sobre una obra d’art, li donem la oportunitat, no només d’exercitar i refinar la seva capacitat perceptiva, sinó també de pensar en veu alta.