Rosa Salarich

Sonet

 

                        En el comiat de l’escola de la nostra amiga Rosa Salarich

 

Arriba el jorn que creies tan llunyà,

et cau sobtadament damunt la falda

i t’apresses a cloure’l dins la mà

tement que es faci escàpol, sense balda.

 

Al puny hi protegeixes amb recança

l’espai que vam fer nostre amb dignitat

i els ulls d’un munt d’infants tothora en dansa

que ja no gruaran al teu costat.

 

És temps de noves veus, tot evocant

la noia coratjosa i riallera

que, remembrant uns quants lustres enrere,

 

a l’escola que anhelàvem activa

i encara resta en el teu cor ben viva,

s’estrenava com a mestra rutilant.

 

 

                        Tona, setembre de 2017